Reglament Europeu d'IA als centres educatius: què és exigible ara i què arriba el 2027

Reglament Europeu d'IA als centres educatius: què és exigible ara i què arriba el 2027

El 2 d'agost de 2026 el Reglament (UE) 2024/1689, conegut com a AI Act, va passar a ser d'aplicació general a tota la Unió Europea. Per a la majoria d'equips directius la notícia va arribar embolcallada d'un soroll considerable: uns titulars anunciaven que l'avaluació amb intel·ligència artificial quedava sotmesa a requisits estrictes des d'aquell mateix dia, altres explicaven que gairebé tot s'havia ajornat. Totes dues coses són parcialment certes, i aquesta ambigüitat és exactament el problema que aquest article intenta resoldre.

Tres calendaris, no un

La resposta curta és que hi ha tres blocs d'obligacions amb tres dates diferents, i que gairebé tota la confusió ve de barrejar-los:

• Des del 2 de febrer de 2025: pràctiques prohibides i obligació d'alfabetització en IA. Afecta tots els centres sense excepció i fa any i mig que és vigent.
• Des del 2 d'agost de 2026: obligacions de transparència. Són les que acaben d'entrar i les més fàcils d'incomplir sense adonar-se'n.
• Des del 2 de desembre de 2027: règim d'alt risc de l'Annex III, que inclou admissió i avaluació. És el bloc que es va ajornar i el que va generar els titulars.

Saber en quin dels tres cau cada eina que feu servir és tota la feina.

El prohibit des del 2025: el reconeixement d'emocions

De totes les pràctiques prohibides, la que afecta directament l'àmbit educatiu és la prohibició dels sistemes de reconeixement d'emocions en centres d'ensenyament. No és una restricció subjecta a avaluació de risc ni a consentiment: està senzillament prohibida, amb excepcions molt limitades per raons mèdiques o de seguretat. Qualsevol eina que prometi inferir l'estat emocional, l'atenció o la motivació de l'alumnat a partir de la cara, la veu o el comportament queda fora. És l'única obligació del reglament que no admet matisos operatius.

Alfabetització en IA: l'obligació que gairebé ningú no recorda

El reglament exigeix que qui desplega sistemes d'intel·ligència artificial garanteixi un nivell suficient de competència en IA entre el personal que els maneja. Traduït a la realitat d'una escola: si la secretaria fa servir una eina que redacta comunicacions, si l'equip directiu consulta un tauler amb prediccions o si el professorat utilitza un assistent de correcció, aquestes persones han d'entendre què fa l'eina, quins són els seus límits i quan no fiar-se'n.

No hi ha cap certificat oficial per expedir; cal poder demostrar que la formació s'ha fet i deixar-ne constància. Incorporar-la al pla de formació del curs és la via més senzilla, perquè genera registre sense crear cap procediment nou.

Què va canviar el 2 d'agost de 2026

Des d'aquest mes són exigibles les obligacions de transparència. Són les més visibles per a les famílies i es resumeixen en tres regles:

• Interacció declarada: quan una persona interactua amb un sistema d'IA ho ha de saber, tret que resulti evident pel context.
• Contingut sintètic marcat: el contingut generat o manipulat artificialment ha d'estar identificat com a tal en un format llegible per màquina.
• Ultrafalsificacions revelades: les imatges, els àudios i els vídeos que constitueixin deepfakes s'han de declarar com a tals.

Les tres revisions que cal fer aquesta setmana

Per a un centre educatiu, aquestes tres regles es tradueixen en tres comprovacions concretes i curtes:

• El chatbot del web: afegiu-hi una identificació clara a l'inici de la conversa, de manera que quedi explícit que qui respon no és una persona de secretaria.
• Les comunicacions a famílies: decidiu una política interna sobre quan s'indica que un text s'ha redactat amb ajuda d'IA i quan no cal.
• Els materials de màrqueting: reviseu fotografies d'instal·lacions, vídeos promocionals i testimonis per si algun es va generar o retocar amb eines generatives.

El que es va ajornar al desembre de 2027

Aquí hi ha el titular que més confusió ha causat. L'Annex III del reglament classifica com a d'alt risc quatre tipus de sistemes en l'àmbit educatiu i de formació professional:

• Accés i admissió: els que determinen l'entrada o l'assignació a un programa formatiu.
• Avaluació de l'aprenentatge: els que valoren els resultats obtinguts per l'alumnat.
• Nivell educatiu apropiat: els que orienten o decideixen l'itinerari que correspon a una persona.
• Vigilància d'exàmens: els que detecten comportaments prohibits durant les proves, cosa que inclou el proctoring.

L'acord assolit en el marc del Digital Omnibus va endarrerir l'aplicació d'aquestes obligacions fins al 2 de desembre de 2027.

Què exigirà el règim d'alt risc quan arribi

Convé saber-ho ara, perquè condiciona quines eines convé contractar avui. Els sistemes d'alt risc queden subjectes a gestió de riscos documentada, governança de dades, documentació tècnica, registre d'esdeveniments, supervisió humana efectiva, precisió i robustesa demostrades, i registre a la base de dades europea.

L'ajornament és real, però convé llegir-lo bé. No vol dir que fins al 2027 es pugui fer qualsevol cosa: vol dir que les obligacions específiques del règim d'alt risc encara no són exigibles. La resta de l'ordenament continua aplicant-se sense canvis, començant pel RGPD, que ja obliga a base jurídica, informació, minimització i avaluació d'impacte quan es prenen decisions automatitzades sobre menors.

Com classificar les eines que ja feu servir

L'exercici útil no és llegir tot el reglament, sinó fer un inventari. Llisteu totes les eines del centre que incorporin algun component d'intel·ligència artificial, incloses les que vénen dins del vostre programari de gestió, que sovint s'obliden.

Les tres preguntes de l'inventari

Per a cada eina de la llista, tres preguntes basten per situar-la:

• Substitueix o condiciona una decisió sobre una persona concreta? Un tauler que mostra l'evolució de l'assistència no decideix res. Un model que ordena les sol·licituds d'admissió per probabilitat d'encaix, sí.
• Produeix una sortida que arriba a alumnat o famílies sense revisió humana? Un esborrany de circular que algú llegeix i aprova abans d'enviar-lo és una cosa; un missatge automàtic que surt sol, una altra.
• Tracta dades especialment protegides? Salut, origen, situació socioeconòmica o qualsevol categoria que exigeixi garanties reforçades.

Amb aquestes tres respostes, la majoria d'eines d'un centre cauen en la categoria de risc limitat, l'única obligació real de la qual és la transparència. Les que queden a la zona grisa són les que mereixen una conversa amb el proveïdor i amb el vostre delegat de protecció de dades.

Què demanar per escrit als proveïdors

Com a responsables del desplegament teniu dret a informació suficient per fer servir el sistema correctament, i obligació d'utilitzar-lo conforme a les instruccions del proveïdor. Això converteix quatre preguntes en imprescindibles:

• Quines funcionalitats incorporen IA i quines no? La resposta sol sorprendre en tots dos sentits.
• Com classifica el proveïdor cadascuna respecte al reglament? I amb quin raonament, no només amb quina etiqueta.
• Quina documentació i instruccions d'ús lliura? I si inclou els límits coneguts del sistema.
• Què passa amb les dades del centre? Si es fan servir per entrenar models, on es processen i amb quines garanties.

Guardeu les respostes. En matèria de compliment, la diferència entre un centre diligent i un de negligent rarament és la tecnologia: és si existeix un rastre documental de les decisions que es van prendre i de per què es van prendre.

Cas pràctic (Espanya)

Un grup educatiu amb tres centres va fer l'inventari al juliol i va trobar onze eines amb algun component d'IA. Nou van resultar ser de risc limitat: correctors, generadors d'esborranys, un chatbot informatiu i diversos taulers descriptius. Dues van entrar en zona grisa: un sistema d'alertes primerenques d'abandonament que ordenava els alumnes per risc i una eina de vigilància d'exàmens en línia que s'havia provat durant la pandèmia i continuava contractada sense fer-se servir.

Les decisions van ser senzilles un cop ordenat el mapa. L'eina de vigilància es va donar de baixa, perquè ningú no la feia servir i el seu encaix futur era clarament d'alt risc. Les alertes primerenques es van mantenir, però es va canviar el procediment: el sistema deixa d'ordenar alumnes per puntuació i passa a assenyalar indicadors objectius —faltes acumulades, impagaments, canvis bruscos de qualificació— que un tutor interpreta abans d'actuar. El chatbot del web es va reetiquetar en dos dies. I la formació en IA del personal administratiu es va incorporar al pla de formació del curs.

Conclusió

El Reglament d'IA no obliga els centres educatius a renunciar a la intel·ligència artificial: obliga a saber què s'està fent servir, per a què i amb quina supervisió. La majoria de les eines que avui hi ha en una escola són de risc limitat i es resolen amb transparència i formació. La feina seriosa comença quan un sistema participa a decidir sobre una persona, i aquí l'ajornament al desembre de 2027 és una finestra per preparar-se, no per ignorar-ho.

A Edena dissenyem les funcionalitats d'intel·ligència artificial perquè el centre conservi sempre la decisió: la plataforma assenyala, ordena i prepara, però qui resol és una persona amb context. Demana una demo i t'expliquem què fa exactament cada component i quina documentació et lliurem per al teu inventari.