Quotes a les escoles concertades: què es pot cobrar a les famílies i com presentar-ho

El 28 d'octubre, l'associació de col·legis privats CICAE i la federació de famílies FAPA Francisco Giner de los Ríos van presentar l'XI estudi "Radiografia de les quotes dels centres concertats de la Comunitat de Madrid", referit al curs 2026-2027. El treball, fet amb la tècnica del client misteriós, amb visites, trucades i videotrucades fent-se passar per famílies, analitza 151 dels 428 centres concertats de la regió. Les seves principals dades:

• El 96,7 % dels centres demana una quota o aportació periòdica. La mitjana és de 1.012 euros per alumne i any, amb un màxim de 2.450.
• El 71,2 % presenta el pagament com un requisit per accedir al model educatiu del centre, i un altre 15,1 % el qualifica de voluntari però adverteix que no pagar pot deixar l'alumne fora de determinades activitats.
• Només el 13,7 % diu expressament que és opcional i sense conseqüències.
• El 39 % no esmenta la voluntarietat als seus documents, i el 36,3 % cobra sota conceptes que l'estudi considera no admesos, com "quota", "tarifa" o "projecte educatiu".
• Quatre de cada deu centres no publiquen al seu web els preus complets d'activitats i serveis.

L'estudi prové d'una associació de col·legis privats no concertats i es refereix només a Madrid. Les patronals de la concertada sostenen des de fa anys que el mòdul dels concerts no cobreix el cost real de la plaça. Però, més enllà del debat, l'estudi posa el focus en una cosa que depèn de cada centre: com s'anomena, s'explica i es cobra cada concepte.

El que diu la llei

L'article 88 de la Llei orgànica d'educació, en la seva redacció actual, estableix que els centres públics i privats concertats no poden, en cap cas:

• Cobrar a les famílies pels ensenyaments de caràcter gratuït.
• Imposar l'obligació de fer aportacions a fundacions o associacions.
• Establir serveis obligatoris associats als ensenyaments que requereixin aportació econòmica de les famílies.

El mateix article exclou d'aquesta prohibició les activitats extraescolars, les complementàries i els serveis escolars, que en tot cas tindran caràcter voluntari, en el marc de l'article 51 de la Llei orgànica del dret a l'educació. Aquest article afegeix que als centres concertats aquestes activitats i serveis no poden tenir caràcter lucratiu, que el cobrament de les activitats complementàries l'ha d'autoritzar l'administració educativa i que les extraescolars i les seves quotes s'han d'aprovar al Consell Escolar i comunicar a l'administració.

El que sí que es pot cobrar

• Activitats complementàries: les que es fan dins l'horari escolar però no formen part del currículum, com determinades sortides o tallers. Requereixen autorització i el centre ha de preveure què fan els alumnes que no hi participen.
• Activitats extraescolars: fora de l'horari lectiu, aprovades pel Consell Escolar. Ho expliquem a la gestió d'extraescolars.
• Serveis escolars: menjador, transport, acollida matinal o altres, segons el procediment de cada comunitat. Per al menjador, ho detallem a la gestió del menjador escolar.
• Aportacions voluntàries a la fundació titular o a una altra entitat, sempre que siguin de debò voluntàries.

On encaixa cada cobrament: exemples

Davant d'un cobrament concret, la pregunta útil és en quina categoria encaixa. Alguns exemples habituals:

• Visita a un museu en horari lectiu: activitat complementària. Es pot cobrar amb autorització, i els alumnes que no hi participen han de tenir una alternativa al centre.
• Robòtica o anglès a les cinc de la tarda: activitat extraescolar, fora de l'horari lectiu i aprovada pel Consell Escolar.
• Menjador, acollida matinal o transport: serveis escolars, voluntaris i amb les quotes aprovades segons el procediment de la comunitat.
• Uniforme, llibres propis o material: vendes, que es cobren a part i amb el seu propi concepte.
• Donació per renovar el pati o equipar el laboratori: aportació voluntària a la fundació o a l'associació de famílies, sempre que ho sigui de debò.
• "Quota del projecte bilingüe" o "quota d'innovació" que es cobra a tothom: no encaixa en cap categoria. Si el que es finança forma part de l'ensenyament en horari lectiu, no es pot cobrar com a obligatori. Només hi cap com a aportació voluntària.

Com presentar-ho perquè sigui voluntari de debò

La diferència entre una aportació voluntària i una quota encoberta sovint és en els detalls de com es comunica i es cobra. Algunes pràctiques que ajuden:

1. Cada concepte amb el seu nom. "Menjador", "Extraescolar de robòtica" o "Aportació voluntària a la Fundació", cadascun a la seva línia del rebut. Noms genèrics com "quota" o "projecte educatiu" són justament els que l'estudi assenyala.
2. La voluntarietat, per escrit. Que els documents, el web i el mateix rebut diguin que l'aportació és voluntària i que no pagar-la no té conseqüències per a l'alumne.
3. Elecció explícita de la família. Que la família marqui quins serveis i aportacions vol, en lloc de trobar-los ja inclosos.
4. Baixa senzilla en qualsevol moment. Si una família deixa d'aportar, el rebut següent simplement no ho inclou, sense tràmits ni explicacions.
5. Res d'això a l'admissió. L'aportació no s'esmenta ni es demana al procés d'admissió, que ha de ser aliè a la capacitat econòmica de la família.
6. Preus publicats. Publica els preus d'activitats i serveis al web. Quatre de cada deu centres de l'estudi no ho fan.
7. Un mateix missatge a secretaria. L'estudi es va fer trucant i visitant centres. El que diu la persona que atén compta tant com el que posen els documents.

Errors freqüents al rebut i a la remesa

• Una sola línia per a tot. "Quota mensual: 120 euros" barreja el que és voluntari amb els serveis i impedeix que la família vegi què paga per cada cosa.
• L'aportació inclosa per defecte a la remesa de domiciliacions sense que la família l'hagi triada.
• Aportació i menjador al mateix càrrec. Si la família vol deixar d'aportar i retorna el rebut, retorna també el menjador. Amb la domiciliació SEPA bàsica, la família pot demanar al banc la devolució d'un càrrec autoritzat durant vuit setmanes sense donar explicacions, així que barrejar conceptes només genera devolucions i conflictes.
• Canviar l'import sense avisar. Qualsevol pujada d'una activitat o d'un servei s'hauria de comunicar abans del rebut en què s'aplica.
• Rebuts sense desglossament. Si una part és donatiu deduïble i una altra no, el rebut i el certificat les han de distingir amb claredat.

Les famílies que no poden pagar

Que una cosa sigui voluntària no n'hi ha prou si a la pràctica una família sense recursos queda assenyalada. Algunes mesures que ajuden:

• Informació sobre beques i ajuts de menjador, transport o material de la comunitat autònoma i de l'ajuntament, amb terminis i requisits. Ho expliquem a la gestió de beques i ajuts.
• Una alternativa real a les activitats complementàries, que no es percebi com un càstig per a qui no hi participa.
• Confidencialitat. Quina família aporta i quina no ho saben secretaria i la titularitat, no el tutor ni la resta del grup.
• Un interlocutor clar a qui la família es pugui adreçar sense haver-ho d'explicar davant de ningú.

Un model de text per a la circular

Un exemple de com comunicar una aportació voluntària sense ambigüitats:

"La Fundació titular de l'escola ofereix a les famílies la possibilitat de col·laborar amb una aportació voluntària de 30 euros al mes, destinada aquest curs a renovar l'equipament de les aules d'Infantil. L'aportació és completament voluntària: no forma part de l'ensenyament, que és gratuït, i no té cap conseqüència per als vostres fills ni per a la seva participació en les activitats del centre. Si voleu col·laborar, podeu indicar-ho a l'app. La podeu donar de baixa quan vulgueu i deixarà d'aparèixer al rebut següent."

Una nota fiscal

Si l'aportació es canalitza com a donatiu a una fundació i s'emet certificat per a la deducció fiscal, ha de ser un donatiu de debò: un lliurament voluntari, sense contraprestació i no condicionat a la plaça o a un servei, com exigeix la Llei 49/2002. Una quantitat que a la pràctica s'exigeix per ser al centre no encaixa en aquesta definició, i la seva deducció pot ser qüestionada per Hisenda. Convé revisar-ho amb l'assessoria abans d'emetre els certificats de gener.

Conclusió

La llei és clara en el bàsic: en un centre concertat, l'ensenyament és gratuït i tota la resta, activitats, serveis i aportacions, ha de ser voluntari. L'estudi de Madrid mostra que el problema sol ser en com es presenta: conceptes amb noms genèrics, voluntarietat que no s'esmenta i missatges de secretaria que la contradiuen. Separar cada concepte al rebut, deixar que la família triï i publicar els preus és la manera més senzilla de cobrar el que es pot cobrar sense donar peu a dubtes.

Si vols que cada concepte vagi a la seva pròpia línia del rebut, amb domiciliació SEPA i el detall visible per a la família a l'app, coneix la facturació d'Edena o demana una demo.