Autorització d'imatges de l'alumnat 2026-2027: com demanar-la i com guardar-la

Setembre és el mes en què els centres recullen autoritzacions, i també el mes en què es fan més fotos: el primer dia de classe, l'adaptació dels petits, les primeres sortides. Si l'autorització està mal plantejada o no es pot demostrar, cadascuna d'aquestes fotos publicades és un risc.

Aquest article resumeix què pot fer el centre sense demanar permís, quan necessita consentiment i com demanar-lo i guardar-lo perquè serveixi si algun dia algú el qüestiona.

El que el centre pot fer sense consentiment

L'Agència Espanyola de Protecció de Dades distingeix dos usos de les imatges de l'alumnat:

• Funció educativa: el centre pot prendre imatges quan formen part de l'activitat docent, per exemple per documentar un treball de classe o avaluar una activitat. Aquí la base és la pròpia funció educativa.
• Altres finalitats: publicar fotos al web, a les xarxes socials, a la revista del centre o fer-les servir per promocionar el col·legi són usos diferents i necessiten el consentiment de les famílies o del propi alumne.

La línia pràctica és aquesta: si la imatge surt de l'aula i l'ha de veure algú que no és l'equip docent, pensa que necessites autorització.

Qui dona el consentiment

• Menors de 14 anys: els seus pares, mares o tutors legals.
• A partir de 14 anys: el propi alumne, segons l'article 7 de la LOPDGDD.

A les famílies amb progenitors separats convé saber qui signa i si hi ha alguna resolució que afecti aquestes decisions. Si consta que un dels dos s'hi oposa, el prudent és no publicar fins que s'aclareixi.

Com redactar l'autorització

L'error més habitual és una autorització genèrica del tipus «autoritzo l'ús de la imatge del meu fill per a finalitats educatives». No serveix per publicar a les xarxes, perquè el consentiment ha de ser específic per a cada finalitat. Una autorització ben plantejada separa les finalitats i deixa que la família en triï una a una:

• Comunicacions internes amb les famílies del grup, a l'app o la plataforma del centre.
• Web del centre.
• Xarxes socials del centre (millor si s'indiquen quines).
• Revista, orla, memòria anual o altres publicacions impreses.
• Materials de promoció del centre, com fullets o jornades de portes obertes.

A més, ha d'informar de qui és el responsable del tractament, durant quant de temps es mantindran publicades les imatges i com retirar el consentiment. I un detall que sovint s'oblida: no contestar no equival a autoritzar. Si una família no torna el formulari, aquell alumne no està autoritzat.

Guardar la prova: l'error que més costa

El Reglament general de protecció de dades exigeix que el responsable pugui demostrar que té el consentiment. No n'hi ha prou d'haver-lo demanat; cal poder-lo ensenyar.

El 2026 es va difondre una resolució de l'AEPD que va multar amb 6.000 euros una fundació educativa per publicar imatges d'un alumne a les xarxes socials i al seu web. El centre afirmava que demanava l'autorització cada any, però no la va poder aportar: la seva política de conservació només guardava els formularis signats durant un any, i les imatges continuaven publicades.

La lliçó és directa. Les autoritzacions s'han de conservar mentre les imatges continuïn publicades i durant el temps en què es pugui reclamar després. Un formulari en paper en una caixa que es destrueix al juny no serveix. La signatura electrònica, guardada juntament amb l'expedient de l'alumne i amb data, resol el problema; ho expliquem a signatura electrònica als col·legis.

Quan una família retira el consentiment

Retirar el consentiment ha de ser tan fàcil com donar-lo. Quan passa, el centre necessita saber on està publicada la imatge d'aquell alumne per retirar-la. Algunes pautes:

• Mantén un registre senzill d'on es publica cada tipus de contingut: web, xarxes, revista.
• Revisa les publicacions recents i retira o retalla les imatges afectades.
• Actualitza la fitxa de l'alumne perquè ningú no torni a publicar-ne la imatge per error.

Fotos de grup, festivals i famílies que graven

• Fotos de grup: si un alumne no està autoritzat, no n'hi ha prou de no etiquetar-lo. Cal enquadrar la foto sense ell o difuminar-li la cara.
• Festivals i actes: les famílies que graven els seus fills per a ús personal queden fora de l'àmbit del centre, però publicar aquestes gravacions en obert ja no és un ús domèstic. Convé recordar-ho abans de l'acte, i no difondre per canals del centre gravacions de famílies amb altres infants.
• Missatgeria instantània: les fotos de l'alumnat no haurien de circular per grups de WhatsApp. Ho tractem a grups de WhatsApp de pares.

Checklist per a aquest setembre

1. Revisa el model d'autorització: finalitats separades, informació completa i forma de retirar-lo.
2. Recull l'autorització de totes les famílies noves abans de la primera foto.
3. Comprova que tens la de cada alumne de cursos anteriors i que es pot consultar.
4. Marca a la fitxa de l'alumne què està autoritzat i què no, visible per a qui fa i publica fotos.
5. Defineix quant de temps es conserven les autoritzacions, com a mínim mentre les imatges estiguin publicades.
6. Explica les normes sobre fotos a la reunió d'inici de curs.

Conclusió

Molts problemes en aquest terreny arriben per no poder demostrar l'autorització o per fer-la servir per a alguna cosa que no cobria. Finalitats separades, signatura amb data i una fitxa que digui clarament què es pot fer amb la imatge de cada alumne resolen la majoria dels problemes.

Si vols veure com es recullen i es guarden aquestes autoritzacions amb signatura electrònica i com es comparteixen fotos només amb les famílies autoritzades, demana una demo d'Edena.