Eleccions del 29N: quines normes educatives decauen i quines continuen endavant

El 5 d'octubre, el Consell de Ministres va aprovar en una reunió extraordinària el Reial decret 806/2026, de dissolució de les Corts Generals i convocatòria d'eleccions per al 29 de novembre. El BOE el va publicar l'endemà. La campanya anirà del 13 al 27 de novembre i les noves Cambres es constituiran el 23 de desembre.

La dissolució té un efecte immediat sobre la normativa en marxa: tots els afers pendents al Congrés caduquen, excepte les iniciatives legislatives populars. Segons el recompte de la fundació Civio, queden sense efecte 309 iniciatives, 89 projectes i 220 proposicions de llei. En educació, l'efecte és desigual: el que necessitava una llei cau, i el que es tramita per reial decret pot continuar. Aquest article repassa tots dos grups i què significa per a cada tipus de centre.

Per què unes normes decauen i altres no

La diferència és en qui les ha d'aprovar:

• Les lleis les aproven les Corts. El Reglament del Congrés estableix que, en dissoldre's la Cambra, caduquen tots els afers pendents d'examen, excepte els que hagi de conèixer la Diputació Permanent. Un projecte de llei que era en ponència o en comissió no es congela: desapareix, i el proper Govern l'hauria d'aprovar de nou al Consell de Ministres i enviar-lo una altra vegada al Congrés.
• Les iniciatives legislatives populars no caduquen. La llei que les regula preveu que, després de la dissolució, es reprenguin a la nova legislatura.
• Els reials decrets els aprova el Govern. No passen per les Corts, així que la dissolució no els atura. Segueixen la seva tramitació habitual: consulta pública, audiència, informes i, en els educatius, dictamen del Consell Escolar de l'Estat. Quan despleguen una llei, sol caldre a més el dictamen del Consell d'Estat.
• Els reials decrets llei continuen sent possibles en casos d'urgència. Amb les Corts dissoltes, els convalida la Diputació Permanent del Congrés.

Fins al 29 de novembre el Govern conserva totes les seves facultats. Després quedarà en funcions i, segons la Llei del Govern, limitarà la seva gestió al despatx ordinari dels afers públics, excepte urgència o interès general degudament acreditats.

El que decau

• La llei de ràtios i jornada lectiva. El projecte de llei aprovat pel Govern el 21 d'abril de 2026 fixava un màxim de 22 alumnes per aula a Primària i 25 a ESO als centres sostinguts amb fons públics, i un límit de 23 i 18 hores lectives setmanals per al professorat de la pública. Era al Congrés i ha decaigut. El mateix Govern veu difícil recuperar-lo. Ho expliquem amb detall a la llei de ràtios i jornada lectiva.
• La llei de protecció dels menors en els entorns digitals. Entre altres mesures, elevava a 16 anys l'edat mínima per registrar-se a xarxes socials i obligava els fabricants de dispositius a informar dels riscos a l'etiquetatge. Era en fase de ponència i no s'aprovarà en aquesta legislatura.
• La llei de Famílies, que tramitava el Ministeri de Drets Socials.
• L'Estatut del Becari, que regulava les pràctiques formatives no laborals i afectava també centres de formació i acadèmies que gestionen pràctiques, tampoc no tirarà endavant en aquesta legislatura.

Perquè qualsevol d'aquestes normes torni, el proper Govern l'hauria de presentar una altra vegada i començar la tramitació des del principi.

El que pot continuar: els reials decrets

Un reial decret l'aprova el Consell de Ministres i no passa per les Corts. Per això el Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports ha accelerat diversos textos:

• El reial decret de ràtios d'Infantil i Batxillerat. El Ministeri el va portar al Consell de Ministres el 20 d'octubre i està previst que passi per la Comissió Permanent del Consell Escolar de l'Estat el 29 d'octubre. Fixa un màxim de 4, 6 i 8 infants segons l'edat al primer cicle d'Infantil, 20 alumnes al segon cicle (avui 25), 30 a Batxillerat (avui 35) i 15 a l'FP de grau bàsic. L'alumnat amb necessitats educatives especials computaria doble. A Infantil, l'aplicació començaria el curs 2027-2028 i seria plena el 2029-2030; a Batxillerat i FP bàsica, començaria pel primer curs el 2029-2030. Primària i ESO en queden fora, perquè la seva baixada de ràtios exigia una llei. Per a les escoles bressol, ho analitzem a les noves ràtios a les escoles bressol 0-3.
• El reial decret de qualitat dels centres privats d'FP, amb presencialitat mínima a l'FP virtual i límits d'alumnes per docent. Ho resumim a el reial decret d'FP privada.
• Altres textos en marxa: un reial decret que permetria a les comunitats crear especialitats docents per a llengües no oficials amb protecció legal i un nou decret de creació i reconeixement d'universitats, en consulta pública del 15 al 30 d'octubre, després que el Tribunal Suprem anul·lés l'anterior.
• Les beques del curs 2027-2028. El 27 d'octubre, el Consell de Ministres va autoritzar la tramitació urgent del reial decret de llindars i quanties, que s'ha d'aprovar al febrer o a principis de març perquè la convocatòria arribi a temps.

Hi ha un límit pràctic: el que no estigui publicat al BOE abans del 29 de novembre quedarà en mans del proper Govern. I després de les eleccions, el Govern en funcions queda limitat en principi al despatx ordinari d'afers, excepte urgència o interès general.

El que no canvia

Convé recordar-ho, perquè les properes setmanes hi haurà molt de soroll:

• La LOMLOE continua vigent, igual que els reials decrets d'ensenyaments mínims i la normativa d'admissió de cada comunitat.
• Les ràtios actuals continuen sent les que eren. Fins que no es publiqui el nou reial decret i n'arribi el calendari, els màxims legals no canvien.
• Els concerts educatius, el calendari escolar i les convocatòries autonòmiques depenen de cada comunitat i no es veuen afectats per la dissolució de les Corts.
• Les normes ja publicades al BOE continuen en vigor, com l'ordre de la factura electrònica.

I en l'àmbit fiscal

Dos assumptes que afecten la facturació de qualsevol centre:

• Verifactu. Hisenda va anunciar el mateix 5 d'octubre la seva intenció d'ajornar-lo a l'octubre de 2028, però el canvi necessita una norma que a data d'aquest article no és al BOE. Mentre no arribi, continuen les dates de gener i juliol de 2027. Ho expliquem a l'ajornament de Verifactu.
• La factura electrònica entre empreses. La dissolució no l'afecta: l'Ordre HAC/1028/2026 ja està publicada i en vigor, amb terminis a l'octubre de 2027 i a l'octubre de 2028.

Què significa per a cada tipus de centre

• Escoles concertades: desapareix, de moment, l'obligació estatal de baixar a 22 i 25 alumnes a Primària i ESO. Les comunitats autònomes poden continuar fixant ràtios pròpies més baixes, com va fer Andalusia amb 22 alumnes a l'aula de 3 anys des d'aquest curs. Si s'aprova el reial decret, Infantil i Batxillerat sí que tindran nous màxims.
• Escoles bressol: el reial decret de ràtios del primer cicle segueix el seu curs i és el canvi amb més impacte econòmic. La planificació de places i plantilla per al 2027-2028 hauria de comptar-hi.
• Centres privats d'FP: el reial decret de qualitat es pot aprovar abans del 29N.
• Acadèmies: l'Estatut del Becari no tirarà endavant en aquesta legislatura. El més rellevant continua sent el calendari de Verifactu.
• Tots els centres: atenció a Verifactu, perquè si l'ajornament no es formalitza, les societats haurien de complir l'1 de gener de 2027.

Dues dates que importen per planificar

Si el reial decret de ràtios es publica amb el calendari conegut, els seus primers efectes arriben abans del que sembla, perquè les places s'ofereixen mesos abans de començar el curs:

• Aula de 3 anys del curs 2027-2028. L'oferta de places es fixa per al procés d'admissió de la primavera de 2027. Una escola amb dues línies de 25 alumnes a l'aula de 3 anys oferiria 40 places amb un màxim de 20, tret que obrís una tercera línia.
• Aula de nadons del curs 2027-2028. La matrícula dels nadons que comencen el setembre de 2027 es tanca moltes vegades a la primavera. Amb un màxim de 4 nadons per aula, segons la versió portada al Consell de Ministres, una escola que avui té aules de 8 necessitaria el doble d'aules o la meitat de places.

En tots dos casos, el prudent és preparar dos escenaris d'oferta, amb la ràtio actual i amb la del decret, i decidir quan es publiqui.

Què cal vigilar les properes setmanes

1. Les referències del Consell de Ministres, que es publiquen cada dimarts a La Moncloa.
2. El BOE, que és l'únic que converteix un anunci en norma.
3. El Consell Escolar de l'Estat, que dictamina els reials decrets educatius abans de la seva aprovació.
4. La teva comunitat autònoma, que pot aprovar les seves pròpies normes de ràtios, calendari o ús de mòbils amb independència del que passi a l'Estat.

Calendari: les dates clau

• 5 d'octubre: dissolució de les Corts, publicació de l'ordre de la factura electrònica i anunci de l'ajornament de Verifactu.
• 6 d'octubre: el BOE publica el Reial decret 806/2026 i entra en vigor l'ordre de la factura electrònica.
• 20 d'octubre: el reial decret de ràtios arriba al Consell de Ministres.
• 27 d'octubre: el Consell de Ministres autoritza la tramitació urgent del reial decret de llindars de beques per al 2027-2028.
• 29 d'octubre: pas previst del reial decret de ràtios per la Comissió Permanent del Consell Escolar de l'Estat.
• Del 13 al 27 de novembre: campanya electoral.
• 29 de novembre: eleccions generals. A partir d'aquí, Govern en funcions.
• 23 de desembre: constitució de les noves Corts.
• 1 de gener de 2027: data de Verifactu per a les societats si l'ajornament no s'ha publicat.
• Febrer o març de 2027: aprovació prevista del reial decret de llindars de beques.

Què respondre si pregunten les famílies

Secretaria rebrà preguntes sobre tot això. Tres respostes curtes i correctes a data d'aquest article:

• "Baixen les ràtios el curs que ve?" A Primària i ESO no hi ha cap canvi estatal previst, perquè la llei va decaure. A Infantil i Batxillerat hi ha un reial decret en tramitació que, si s'aprova, començaria a aplicar-se a Infantil el curs 2027-2028.
• "Es prohibeixen les xarxes socials als menors de 16 anys?" De moment no: la llei que ho preveia va decaure amb la dissolució. Les normes del centre i de la comunitat sobre l'ús de mòbils continuen igual.
• "Canvien les beques?" El Govern ha iniciat la tramitació dels llindars per al 2027-2028, que previsiblement es coneixeran al febrer o al març.

Conclusió

L'avançament electoral deixa sense efecte les lleis educatives que eren al Congrés, com la de ràtios de Primària i ESO o la de menors en entorns digitals, però no frena els reials decrets que el Govern pugui publicar abans del 29 de novembre. Per a un centre, el més útil és separar el que ja no arribarà del que encara pot arribar en setmanes, i no planificar amb anuncis que no siguin al BOE.

Si vols tenir a mà els alumnes per grup, les places i l'evolució de la matrícula quan toqui ajustar l'oferta a noves ràtios, coneix Edena per a escoles o demana una demo.